dimarts, 13 de maig del 2014

La pilota de colors

Després de fer un taller de plàstica, i inspirats en el mural que havien fet entre tots, els nens i nenes de segon van inventar-se una història encadenada. Aquest és el resultat, amb petits retocs, perquè s'entengui millor.







 Hi havia una vegada vint-i-cinc nens que tenien una pilota de colors. Aquesta pilota era màgica. Tots es barallaven per tenir la pilota. L'anaven estirant molt i la pilota s'anava allargant. 

Van decidir fer un sorteig i a qui li toqués jugaria amb ella. Li va tocar a un nen, però van tornar començar a barallar-se. Al final tots la van deixar anar i la senyoreta els va dir que ningú la tindria. Llavors, dos d'aquests nens es van posar a plorar perquè la volien. Els dos nens li van demanar si us plau a la senyoreta. Ella els va tornar la pilota però amb la condició de que no es tornessin a barallar. Van anar a jugar i una altra vegada es van tornar a barallar i, estirant, estirant, la pilota va quedar com un ou.

La van fer servir de plantilla per fer un mural i la van pintar i van decidir que podrien escriure els seus noms i les firmes al voltant. Quan va acabar de fer les firmes, la van penjar en un racó de paret de l'escola i tots els nens de l'escola van dir: -Oh, que maco! 

Però un dia, quan el mural estava sec, aquells dos nens volien tornar a jugar amb la pilota. La van agafar i la senyoreta els va castigar. Altra vegada la van demanar a la senyoreta i els va dir que aquesta vegada sí. I al final van deixar de barallar-se i van fer les paus i van viure tots junts. La senyoreta els va veure i es va posar molt contenta perquè no s'havien barallat i estaven jugant tots junts.

Hi havia, però, un nen, que encara volia la pilota per ell sol. Tenia ganes de fer una cosa molt tremenda i va buscar un altre nen que l'ajudés. Tots dos van anar a estripar el mural. Van fer com espies i van estripar-lo silenciosament perquè no els sentís la mestra . Els nens es van voler amagar però no van tenir temps i els van enganxar. La senyoreta els va dir que els castigaria. Els nens però van dir que els sabia molt de greu i que jugarien tots junts. Al final van jugar tots junts.

dimarts, 29 d’abril del 2014

Contes per Sant Jordi



Aquesta és la versió digital del llibre de contes que hem regalat aquest Sant Jordi als nostres pares.
.

divendres, 7 de març del 2014

De 3 en 3 (protagonistes)

Ja tenim els protagonistes del nostre conte del projecte de 3 en 3. Es diran Miquel i Rex.


En Miquel és un àngel que viu en un castell dalt d'un núvol de cotó. Té unes ales blanques molt suaus. Hi viu sol perquè els seus pares van morir i es van convertir en estrelles. En Miquel està trist perquè no té amics però una cosa que l'ajuda molt és tocar el violí.



En Rex és un tauró que viu al bell mig de l'Oceà Atlàntic. És ben diferent que en Miquel: ell és antipàtic i agressiu. També li agrada jugar a futbol i també toca un instrument: la guitarra.




dissabte, 4 de gener del 2014

Històries en passat

Quan escrivim contes o expliquem alguna cosa que ens va passar fa uns dies, fem servir els verbs en passat.

Escrivim:

vaig anar al cinema, vam patinar sobre gel, va venir la meva iaia...
saltava a corda, menjàvem al restaurant, nedaves a la piscina...

Us hi heu fixat bé? Totes porten una v


B/V

Les lletres b i v tenen el mateix so. A vegades es fa difícil daber quina hem d'escriure però d'altres no. Hi ha unes normes que ens ajuden.

Davant de b escriurem m: timbal, ambulància, bombolla...
Davant de v escriurem n: invent, canvi, enveja...

Els grups consonàntics br- i bl- també s'escriuren sempre amb b: desembre, blanc, biblioteca, branca...


Canvis als plurals

Ja sabem que per escriure el plural de les paraules femenines hem de canviar la lletra a del final per -es. Hi ha paraules però, que necessiten que fem algun altre petit canvi.

Fixeu-vos:

Una formiga..... unes formigues

Què diria si no hi poséssim la u? formiges

Una mosca..... unes mosques

Què diria si no hi poséssim la u? mosces

Els articles: EL, LA, L'

Escrivim el llapis, la nena, el sabó o la marieta.

Però que passa quan les paraules comencen per vocal o h?
Fem servir l'

l'ordinador, l'illa, l'enciam, l'aigua, l'ocell

diumenge, 29 de desembre del 2013

Els plurals (-OS)

Recordem què són els plurals?

Quan una paraula es refereix a una sola cosa és singular:  calaix, mes, braç...
Quan es refereix a més d'una cosa és plural: calaixos, mesos, braços.

Hi ha molts plurals de paraules masculines que acaben es -os. (i encara que sonin -us, les hem d'escriure amb -os): esquitxos, peixos, llaços

dimarts, 17 de desembre del 2013

Els tres cavallers


Hi havia un castell molt bonic i tres cavallers que es deien Goco, Friser i Cèl·lula que defensaven el castell.  El príncep del castell es deia Leo i era mol valent.

Els tres cavallers esperaven a que arribessin els enemics i els enemics van atacar pel darrera.  Després el príncep va córrer amb el seu cavall i va ajudar els cavallers. Va matar a tots els enemics i va salvar a la princesa del castell.

David i Max

El meteorit negre


Hi havia una vegada un meteorit que s'estava acostant a la Terra i, de sobte, va sortir una mà gegant del mar i el va parar.

De qui era aquella mà? Els humans van anar a veure-ho i van pensar:
_ I si es el rei dels mars?

 I van veure unes bombolles i va sortir el rei dels mars.
- Has sigut tu qui ens ha salvat?
- Sí, he sigut jo -va contestar ell

I tota la Terra ho va celebrar amb el rei dels mars!!!!

Marc i Marcus